Mn. Alexandre Cristià i Gruart - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes
Mn. Alexandre Cristià i Gruart (1894-1936), rector d’Agullana

Nasqué a Cassà de la Selva el 9 de novembre de 1894. Era fill de Josep cristià Vidal, de professió taper, que llavors comptava amb uns 31 anys, i de Basilissa Gruart. Va ser ordenat diaca el desembre de 1918.

El dia 15 de març de 1919 rebé el presbiterat de mans del bisbe de Girona, Mons. Francesc de P. Mas, a la Capella del Palau Episcopal. Va ser nomenat, successivament, vicari a les parròquies de Sant Sadurní de l’Heura, Borrassà i la Bisbal d’Empordà. Posteriorment fou responsable de les de 
Romanyà d’Empordà i Agullana, d’on era rector en morir.
Al començament de la persecució religiosa de 1939 el cap del comitè d’Agullana l’advertí que no temés per la seva vida, ja que era un capellà amb moltes simpaties al poble. Per això no escapà, estant com estava tant prop de la frontera. El seu pare també volia portar-lo a casa seva, a Cassà de la Selva, però el cap del comitè d’aquesta població no ho va permetre, malgrat que l’alcalde Dalmàs sí volia. Fou detingut i portat al castell de Figueres, i seguidament se’l retornà a Agullana, on no se’l deixà tornar a la rectoria. El comitè li deixà escollir un allotjament. Escollí can Genís.

Al cap d’un mes els de Figueres tornaren a detenir-lo. L’endemà, 17 de setembre, el mataren a la Llar del Soldat del castell de Figueres. Abans de morir va dir que lliuressin el seu escapulari a la seva mare. Així ho van fer els seus companys de captiveri, entre els quals hi havia sacerdots i seglars. Alguns d’ells explicaren a la família que “Mn. Alexandre, abans que màrtir, ja era un sant”. Quan el seu pare, en companyia d’una néta (la neboda) anaven a visitar-lo, Mn. Alexandre els deia: “No digueu a la mare que estic a la presó”. El seu estat d’ànim era de conformitat, no es queixava de res tot i que, amb tot el que li havia passat, ja no es fiava de ningú. Estava convençut que el matarien. Un dia digué a la neboda: “Ets molt jove i ara entres a la vida. No et fiïs de cap home, no perdis mai la confiança en Déu”. Un dia, els milicians retornaren la roba a la gent de Figueres que li rentava, dient-los que ja no la necessitarien. Era l’anunci de la seva mort. El 17 de setembre de 1936 va ser assassinat a la Llar del Soldat. Mai es trobà el cos. La gent del castell va dir que per fer desaparèixer el cadàver, el cobriren de cal.






 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal