Mn. Andreu Costa Planella - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes

Mn. Andreu Costa i Planella (1906-1936), vicari a Figueres


Nasqué a la Vall del Bac, petit poble garrotxí, muntanyós i de difícil accés dins l’actual terme de la Vall de Vianya, el 14 de desembre de 1906. Als nou anys d’edat els seus pares l’enviaren a viure amb al seu oncle rector de Borgonyà. Poc després inicià els cursos de llatí a la preceptoria de Banyoles, on podia encaminar-se diàriament a peu i anà encarrilant la seva vocació vers la carrera eclesiàstica. Tant bon punt ingressà en la facultat de filosofia del Seminari Conciliar, a Girona, el nombraren monitor del Col·legi de la Sagrada Família, la qual cosa demostra el bon concepte que li tenien els seus superiors. El bisbe Mons. Josep Vila Martínez el cridà a formar part de la família episcopal, a la qual serví durant els dos darrers anys d’estudis. Va ser ordenat diaca pel mateix bisbe el 20 de setembre de 1931 i, un any després, el 30 de maig de 1931, va ser ordenat prevere a Barcelona, a l’església dels caputxins de Pompeia, pel recentment preconitzat bisbe titular de Colofón (Turquia), Mons. Maties Solà i Farell. A aquelles alçades Mn. Andreu ja posseïa un bagatge de formació i d’activitats per a tenir èxit en l’exercici del ministeri que l’esperava.
El seu primer nomenament va ser de vicari a Begur i, un parell d’anys després, passà a Figueres, on inicià el vicariat el 4 de març de 1933. En aquest darrer destí pastoral es dedicà especialment a la infància i la joventut, tot fomentant l’Acció Catòlica. Es lliurà per complet al servei de les ànimes, per la seva activitat apostòlica, bondat, rectitud i bon humor.
Durant les primeres hores de la revolució, el 20 de juliol de 1936, els dos vicaris i el rector, Mn. Pere Arolas, van ser acollits a la casa que la família Azemar tenia al carrer Sant Pere, 19. El matí següent uns homes calaren foc a l’església arxiprestal, que duraria uns sis dies. Una parella de guàrdies civils els escortaren, des les casa rectoral on es trobaven en aquell moment, fins al carrer Girona 22, on residien uns familiars del rector.
Pocs dies després, uns milicians anaren a buscar-los mentre el rector i vicari es trobaven al terrat de la casa presenciant la trista destrucció del temple parroquial. Portaven ordres d’emportar-se el rector Arolas però el seu vicari s’avançà dient: “On vagi ell vull anar jo”. Se’ls emportaren, doncs, tots dos al castell de Sant Ferran de Figueres, que servia de presidi. Els dos vicaris del rector, Mn. Andreu i Mn. Francesc Vilà, rebrien la palma de martiri dos mesos i escaig més tard, el 13 d’octubre per haver donat amor, veritat i vida. Es donava la casualitat que aquell mateix dia havien entrat a la fortalesa uns brigadies internacionals.
Arribat el moment del sacrifici, ambdós vicaris s’intentaren amagar als lavabos però foren descoberts i tirotejats allà mateix i sepultats, més tard, en el cementiri de la ciutat. Mn. Andreu tenia 29 anys.

.  



                 













                               



 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal