Mn. Joaquim Auseller Rigau - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes

Mn. Joaquim Auseller Rigau (1900-1936). Beneficiat i organista a la Cellera de Ter

 
 
Mn. Joaquim va néixer a la Cellera de Ter el 13 de març de 1900, va estudiar al seminari del Collell i va ser ordenat prevere el 6 de juny de 1925. La seva primera tasca va ser de professor al seminari-col·legi del Collell, on va romandre fins el 1934, quan va ser trasllat amb un benefici al seu poble nadiu, on ocupà el càrrec d’organista de la parròquia.

Mn. Auseller era un músic nat, raó per la qual li va ser encarregat el mestratge del cant parroquial a la Cellera. Segons el seu biògraf, Mn. Josep Cervera, no va poder aprofundir gaire en el seu art, car la contesa civil estroncà violentament la seva tasca, però posseïa uns grans dots de director de cor, que ja donà a conèixer des del Seminari al front de la Schola Cantorum. Des de petit, a través de la seva família, va estar molt vinculat al Centre Catòlic de la Cellera, fundat el 1906, i mai va deixar de formar-ne part. De fet, actuà també com a director teatral i del cor Rossinyol de Sales. Va ser músic i poeta, i amb aquestes arts expressà la devoció a Maria component els Goigs a la Mare de Déu de Sales, patrona del poble, i altres poemes marians. Era un sacerdot generós, atent als més necessitats (arribà a donar en alguna ocasió la seva pròpia camisa) i involucrat en el poble i estimat per ell. Així ho testifica el carrer que li van dedicar a la Cellera.
En esclatar la guerra el comitè local li digué que li garantiria la seguretat, motiu pel qual es quedà a viure a casa dels seus pares. Malgrat el perill ell no va deixar mai de dir missa en alguna casa particular un cop saquejada l’església i prohibides les activitats religioses. Durant les primeres setmanes de l’inici de la guerra des d’una casa de pagès se li va demanar si podia batejar una nena acabada de néixer. Ell, vestit de seglar i desafiant el perill hi va anar i va celebrar la cerimònia. Això va arribar a oïdes d’algú del comitè i alguns dels elements més radicals el van buscar infructuosament per les rodalies de la casa creient que hi estava amagat sense cap resultat positiu. Llavors, l’avi de la batejada avisà a Pere Auseller, el seu germà, que digués a Mn. Joaquim que s’amagués, ja que hi havia gent que el buscava. La nit del 19 d’agost de 1936 uns milicians l’anaren a cercar a casa dels pares, amb l’ excusa de portar-lo a declarar a Girona, però ell s’amagà al teulat d’una casa veïna. Tanmateix, acabà lliurant-se per no comprometre la seva família i veïns tot dient: “Emporteu-vos-en a mi, que estic lliure d’obligacions”. Va ser conduit a l’ajuntament, enmig dels planys i protestes de la seva família, especialment la seva mare, la seva germana i una veïna. Les tres dones s’encararen a l’escamot armat mentre els veïns, astorats i temorosos sentint els crits de les dones s’ho miraven amagats darrere les finestres mentre el feien pujar en un cotxe i fugien ràpidament. Al passar per la plaça els milicians hi donaren la volta sencera perquè tothom veiés que portaven a Mn. Auseller. Es donà la circumstància que la seva germana Conxita, que li feia de majordoma, s’havia agafat al cotxe per impedir que se l’enduguessin, i aquest l’arrossegà una bona estona.
Mn. Joaquim, suposant la seva fi demanà uns moments per a preparar-se per la mort. Els botxins el mataren a trets, sense que ell oferís cap mena de resistència i confortat per l’oració. El cadàver va ser abandonat al marge de la carretera del mas Llunés, en el municipi de Bescanó. En un primer moment les seves despulles reberen sepultura al cementiri de Vilanna, però l’any 1939 ser traslladades a la Cellera.

                                                                                                

                                                                                                  




               


 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal