Mn. Josep Rigau Moner - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes
Mn. Josep Rigau Moner, Josep. Rector d’ Arenys de Mar  (1868-1936)

Nasqué a Amer el 8 d’octubre de l’any 1868, va ser ordenat prevere el 18 de març de 1893. Exercí de vicari a la parròquia de Calella de la Costa i de rector de les parròquies de Banyoles i Arenys de Mar, parròquia aquesta darrera que regentà durant prop de quaranta anys. Era un home molt unit a Déu i a la Verge, que realitzava nombroses celebracions litúrgiques i amb gran afluència de feligresos.
En esclatar la guerra es refugià inicialment a casa d’un seu nebot que vivia a Arenys i més tard a la destil•leria Calisay, on hagué de marxar el 28 de juliol car tenia previst de celebra un bateig a la mateixa fàbrica. Allà fou detingut la nit del 28 juntament amb el seu vicari, Mn. Gaietà Valldolitx i el religiós caputxí Fra Prudenci de Pomar. Els tancaren a l’església del convent dels caputxins. A la matinada següent els assassinaren al terme d’Arenys de Munt, en una finca anomenada can Gelpí. Abans de morir rebé una bufetada que el llançà a terra i cantà un Te Deum. Rebé sepultura al cementiri d’Arenys de Munt i té una placa dedicada al temple d’on fou rector.

El rectorat de Mn. Rigau deixà una gran empremta a Arenys. Una de les seves primeres determinacions va ser, tot just arribar, disposar que el catecisme deixés d’ensenyar-se en llengua castellana i que, des d’aleshores, es fes en català. En el seu mandat es feren útils i continuades obres de millora al temple parroquial (nou orgue, altars, finestrals, etc.), entre elles la més important de les obres de neteja-restauració del magnífic retaule major, que es salvà en bona part de la crema. Al rector Josep Rigau es degué una gran florida d’espiritualitat i de solemnitat al culte, la vitalització de les velles confraries i congregacions, la creació de noves com l’Adoració Nocturna, l’Obra d’Exercicis Parroquials i la Federació de Joves Cristians. Es situà al marge de la política local i gaudí de l’amor i respecte dels seus arenyencs, moderat i estalviador en sí mateix, es mostrava desprès i generós amb els demés, especialment els pobres.






 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal