Mn. Lluís Albó i Coronas - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes
Mn. Lluís Albó i Coronas (1868-1936), beneficiat de Castanyet

Nasqué a Sant Julià de Vilatorta (bisbat de Vic) el 1868 i rebé el presbiterat de mans del bisbe Morgades el 1892, concretament el 24 de setembre.

Mn. Lluís tenia tres germans, dos dels quals també eren capellans. Per això, en morir el seu germà Josep, l’hereu, amb setze fills molt joves, Mn. Lluís va haver d’anar ajudar al seu nebot Ramon, que vivia a Vic, per administrar les propietats que tenia a la comarca de la Selva. Deixà, doncs, el bisbat de Vic i quedà incardinat al de Girona. Exercí de vicari a les parròquies de Riudarenes i Caldes de Malavella i, posteriorment, fou adscrit canònicament a la parròquia de Castanyet, on hi havia el mas familiar, dit Albó, i s’hi instal·là.

Mn. Lluís donava feina a treballadors en atur al bosc, la qual cosa no impedí que “fos més perseguit com a propietari, potser, que com a sacerdot”.

Milicians d’Anglès i Santa Coloma el capturaren al seu domicili accidental de Sta. Coloma de Farners, amb el fals pretext de salvar-li la vida. En primer lloc, el tancaren al magatzem que al seva família tenia situat al carrer Major. Després se l’endugueren en cotxe i el mataren poc abans d’arribar a Brunyola, a tocar la carretera que va a Sta. Coloma. El seu cadàver, que fou localitzat en dita carretera, presentava ferides al cap i al cos, i s’obligà els veïns a enterrar-lo prop d’allí, al paratge conegut com “la bardissa embruixada”.

Acceptà la mort sense resistències i amb resignació, ja que comprengué que l’enganyaven quan l’anaren a cercar amb el cotxe amb l’excusa de dur-lo en presència del comitè d’Anglès. Abans de morir perdonà els botxins i els demanà uns instants per a resar l’acte de contrició, però les bales li segaren la vida abans d’acabar-lo. Era el 20 d’agost de 1936.

Si la Verge del Padró (Sant Hilari Sacalm) es va salvar de la crema és perquè Mn. Lluís va ordenar a uns fills de masovers i mosso (un d’ells, el seminarista Pere Tarrés Bosch) que l’anessin a buscar i la portessin a una altra masoveria de can Formiga. Segons rumors, un dels assassins era un seu masover que havia ajudat molt.



 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal