Mn. Salvador Clota - Biografies

Busqueu
Vagi al Contingut

Menú Principal:

Biografìes

Mn. Salvador Clota i Valls (1879-1936) , per Francesc Picas

Mossèn Salvador Clota és un del onze sacerdots immolats a Figueres durant la persecució religiosa del 1936. Fill de Blanes, el 1936 exercia a la parròquia de Sant Pere, i de capellà al col•legi de religiosos de l’Immaculat Cor de Maria. Tenia 56 anys.

Era un sacerdot actiu, ple de simpatia, bondat i saviesa. El 21 de juliol de 1936 encara digué missa a les 8 del matí a la capella de les religioses. Al sortir-ne fou advertit que la seva vida perillava. Es vestí de paisà i intentà marxar, però totes les sortides de Figueres estaven vigilades.  Es reclogué a casa seva, a la plaça de la Peixateria. No trigà a rebre una carta del aleshores alcalde de torn,  Soler, en què li recomanava que anés al castell de la ciutat amb l’excusa que li calia protecció.
També altres sacerdots de la població i de la comarca reberen un comunicat semblant; una fórmula hipòcrita d’empresonar persones “non grates” a les milícies, dites llavors “antifeixistes”, que eren unes forces armades legalitzades per decret de la Generalitat.
Se sap que Mossèn Salvador Clota, a la presó del castell, fou martiritzat i torturat, com també altres sacerdots i ciutadans. Els milicians ho explicaven a la nit, al cafè Empòrium, entre copa i copa.
Tenia una hèrnia inguinal i patia atacs de reumatisme. Segons un testimoni pocs dies abans de morir en patí un, i els milicians que en tenien cura li tiraren galletades d’aigua freda al damunt amb la intenció de “mitigar-li” el dolor. El resultat fou una paràlisi aguda que no li permetia caminar. El portaren al patíbul arrossegant i el mataren d’una ganivetada al ventre.
Mossèn Clota i els restants sacerdots i ciutadans reclosos al castell de Figueres els soterraren en una fossa comuna. Mossèn Clota ho fou el setembre de 1936 amb altres cinc víctimes; dues d’elles foren mossèn Pere Arolas, rector de la parròquia, i el doctor Burgas.
Misteris de la fe els portaren a sentir sobre seu les escopinyades i els assots dels botxins que crucificaren el Crist. Ningú no els podia acusar de bel•ligerants. Ells nomes usaven armes espirituals; el rosari, el missal i el breviari.

Es troba sang fresca en una ferida mortal del seu cos trenta mesos després de mort

Passaren trenta-dos mesos. El mes de març de 1939 es procedí a l’exhumació dels cadàvers, al castell de Figueres i les seves restes foren col•locades d’una en una en caixes individuals, per donar-los una sepultura digne. I sol•licitaren la presència de familiars i amics pròxims per tal de ser reconegudes i identificades.
Per reconèixer mossèn Salvador Clota, es demanà el testimoni de Sor Rosario, Superiora de l’Immaculat Cor de Maria, donat que el mossèn deia missa diàriament a la capella de les monges.
També foren presents a l’exhumació la senyora Paquita Valls, cosina de mossèn Salvador, que tenia cura d’ell, i la senyora Maria Pumarola, amiga de la senyora Paquita, la qual va demanar la companyia de la seva neboda, Narcisa Sala, una noia de 19 anys, que accedí amb tota la il•lusió.  Mossèn Clota presentava el crani, els membres superiors i els inferiors sense carn, únicament l’esquelet, i separats totalment del cos.

En l’abdomen, i en sentit horitzontal, se li veia un tall d’uns vuit centímetres produït per arma blanca. I en posar les mans a la ferida, s’adonaren que una taca de sang fresca i vermella sorgia del ventre i tenyia la camisa.



 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal